L’aposta perfecta 2007. Mark Rydel

Tres històries paral.leles que es tornen a relacionar entre si i amb el món del joc i de les apostes.

L’inici de la película és clau: Tots cobdiciem millors condicions de vida, més qualitat de vida, més amor, més diners, més reconeixements, més estima

Però sense gens de cura, i un excès de cobdicia, el desitg d’aconseguir el nostre somni, la nostra meta, pot esdevindre la nostra desgràcia i se’ns pot girar en contra.

Les conseqüències de les tres històries, doncs, esdevenen nefastes pels seus protagonistes. Els uns busquen reconeixement i èxit fora de casa sense veure que la inspiració pot vindre des de dins mateix i descuiden el seu propi entorn més preuat; altres eludeixen les seves responsabilitats i traslladen les seves manques de gestió de les seves mesquineses (deutes d’apostes) a terceres persones estimades a qui carreguen el pes de la seva sort i els fan lluitar per ells amb el pes de la culpabilitat i la manipulació de l’estima…

Al final la conclusió podria ser una de les perles d’aprenentatge per a tots que ens va deixar l’Emilio Duró el dia 25 a Vilafranca, “Pren la responsabilitat de la teva vida. Davant d’un problema preguntat ¿Qué puc fer? No busquem culpables ni justificacions”